L’Hospitalet commemora avui el centenari de la concessió del títol de ciutat amb la visita institucional del rei Felip VI. El seu besavi, el rei Alfonso XIII, va atorgar el títol de ciutat a L’Hospitalet el 15 de desembre de 1925, tot just fa avui 100 anys, en reconeixement de l’evolució econòmica i demogràfica que el municipi havia experimentat en els anys anteriors.

Aquest creixement va estar impulsat pel desenvolupament de diferents projectes a la veïna Barcelona i a l’entorn, com ara les obres de l’Exposició Universal, del metro i del ferrocarril i l’expansió industrial, que van atreure a la ciutat immigració procedent de diferents punts de l’Estat. Cent anys després, L’Hospitalet ha esdevingut el segon motor econòmic de Catalunya, un referent en l’àmbit sanitari i de la recerca biomèdica i un dels pols d’atracció per a les indústries culturals, alhora que continua sent una població que rep nous habitants procedents ara de diferents països.

El rei Felip VI ha visitat l’Ajuntament acompanyat per l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós; el president de la Generalitat, Salvador Illa; el secretari d’estat de Política Territorial, Arcadi España; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Al Saló de Plens, el rei ha saludat regidors de l’actual consistori del grups polítics del PSC, PP i VOX i els exalcaldes de L’Hospitalet Celestino Corbacho i Núria Marín. A continuació, ha signat el Llibre d’Honor de la ciutat i ha rebut un obsequi commemoratiu: una agulla de solapa amb el motiu del centenari.

La visita ha continuat al nou Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, on el monarca i les autoritats han recorregut les instal·lacions per conèixer els projectes d’innovació digital i visualitzar dos audiovisuals creats en el marc de la commemoració dels cent anys de la ciutat. Aquest equipament, que s’obrirà a la ciutadania el primer trimestre del 2026, forma part de les actuacions que l’Ajuntament impulsa al Samontà.

Durant la visita, Quirós ha agraït la presència del monarca “perquè això demostra que L’Hospitalet té un lloc important al país i a les institucions”.

A més, ha exposat els 10 projectes estratègics que definiran el futur de L’Hospitalet: “Polítiques públiques no només en l’àmbit urbanístic, sinó de caràcter econòmic, social, educatiu, que permetin a tots els ciutadans de L’Hospitalet construir el seu projecte vital a la nostra ciutat”. I ha afegit: “La ciutat té un passat, construït des de la diversitat i el respecte. Aquest passat ens ha portat al present, i el missatge important és que L’Hospitalet té un futur que hem de continuar escrivint entre tots”.

L’acte ha finalitzat a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, on el rei ha dirigit unes paraules als assistents. Ha destacat el paper del Centre de Transformació Digital La Florida 6.0 com una aposta d’avantguarda en una zona amb una de les majors densitats de població, i també “amb molta vida i molt de futur”.

Ha reconegut el paper de L’Hospitalet com a ciutat acollidora i ha recordat totes les famílies que van venir a la ciutat a la segona meitat del segle XX i també les que continuen arribant a l’actualitat: “Hi ha sempre una gran dignitat en tractar de prosperar, intentar complir els somnis i donar als teus un futur millor. I molt de coratge”, ha afirmat.

En referència als projectes estratègics de transformació previstos per als pròxims anys a la ciutat, el monarca ha dit: “Percebo grans reptes, però sobretot il·lusió, energia. L’energia del canvi, que ha sigut una constant en aquests 100 anys de L’Hospitalet”.

El rei ha recordat que la ciutat és el segon motor econòmic de Catalunya: “L’Hospitalet és en un lloc i en un moment claus, té un potencial extraordinari. He vist unes ganes enormes de construir L’Hospitalet del futur”.

Per acabar, catorze alumnes del Centre de Formació d’Hostaleria municipal de L’Hospitalet han servit un aperitiu als convidats. L’alumnat forma part del programa Casa d’Oficis Hotel amb l’objectiu d’oferir formació i experiència en el món laboral a joves en situació d’atur.

Del Samontà al BioClúster: L’Hospitalet es projecta cap al futur

Durant la visita al Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, l’alcalde ha exposat els projectes estratègics que definiran el futur de L’Hospitalet amb iniciatives socials, urbanes i ecològiques per garantir l’habitatge digne, la cohesió comunitària i la mobilitat sostenible, mentre es consolida la ciutat com a motor econòmic, científic i cultural.

Quirós ha explicat el Pla del Samontà, la major intervenció social i urbana en dècades amb un pressupost d’aproximadament 350 milions d’euros fins al 2035, que Ajuntament i Generalitat desenvoluparan a través del Consorci per a la Reforma de la Granvia i el Samontà. El Pla es posarà en marxa el 2026 i preveu actuacions d’acció social i comunitària, regeneració urbana, transició ecològica i desenvolupament econòmic, innovació i govern.

La zona del Samontà és avui un dels territoris amb més densitat de Catalunya, amb 140.000 habitants en dos quilòmetres quadrats de superfície que abasten els barris de Collblanc, la Torrassa, la Florida, les Planes i Pubilla Cases, que en només quatre anys han crescut en 12.000 residents.

Un altre dels eixos de l’actuació municipal és abordar la situació de l’habitatge. En aquest sentit, L’Hospitalet disposa d’una estratègia clara per garantir habitatge a través del nou Pla local d’habitatge 2026-2031, aprovat el novembre passat, amb una previsió inicial de gairebé 28 milions d’euros. Contempla la rehabilitació energètica, noves promocions d’habitatge assequible, mobilització d’habitatges buits i mesures per combatre l’especulació i actuar contra l’infrahabitatge, els pisos turístics il·legals i la sobreocupació, així com la constitució d’una empresa municipal per gestionar els temes en matèria d’habitatge.

L’alcalde ha exposat també els grans projectes estratègics que garantiran el futur de L’Hospitalet com a motor econòmic de Catalunya i consolidaran el creixement sostingut de l’ocupació a la ciutat, gràcies als quals s’aconseguiran noves oportunitats per a la ciutadania.

A principis de 2027, començaran les obres de la nova Granvia, que en preveuen el soterrament del tram final, fins al riu Llobregat. El projecte unirà les dues bandes de l’avinguda, crearà noves zones verdes, transformarà la vida dels barris de Bellvitge i Gornal i obrirà noves oportunitats a la ciutadania. Aquest projecte, que s’acabarà el 2031, contribuirà a l’impuls del BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, un dels pols econòmics del sector de la recerca i innovació biomèdica més importants del sud d’Europa.

El BioClúster està liderat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i l’integren l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB), l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Ajuntament d’Esplugues. La connexió entre ambdues zones convertirà l’àrea en un veritable epicentre científic, capaç d’atreure talent internacional, impulsar ocupació qualificada i accelerar la diversificació econòmica del país.

A més, a Can Rigal, L’Hospitalet acollirà a partir de 2035 el futur Campus de Salut Clínic-UB Diagonal, un complex de 300.000 m² i 1.700 milions d’euros que esdevindrà el campus hospitalari i científic més gran del sud d’Europa.

D’altra banda, l’ampliació del recinte de congressos Fira de Barcelona-Granvia, amb els 60.000 m² addicionals del Hall Zero, reforçaran el paper de la ciutat com a epicentre firal del sud d’Europa, mentre que la consolidació del Districte Cultural, un ecosistema creatiu amb més de 500 agents culturals i nous espais per a la indústria audiovisual, refermarà L’Hospitalet com a capital cultural emergent.

A la ciutat s’impulsen també projectes de transformació urbana per millorar la mobilitat. La nova infraestructura de l’intercanviador de la Torrassa serà un node ferroviari de connexió metropolitana que ampliarà l’àrea d’influència de la ciutat fins als 5 milions de persones.

Una altra de les grans actuacions previstes és la creació de noves zones verdes. En aquest àmbit destaquen la Cornisa Verda de 22,5 hectàrees, que unificarà el parc de la Torrassa, el parc de les Planes i Can Buxeres a través d’eixos renaturalitzats i nous espais verds i d’ombra, i la transformació de Cal Trabal, últim espai agrícola de la ciutat, en un parc natural urbà que connectarà amb el riu Llobregat, el Parc Agrari i els espais naturals del delta.

A més, l’avinguda del Carrilet, una artèria principal de mobilitat, es convertirà en el primer gran bulevard verd de la ciutat amb voreres àmplies, carrils bici i espais d’ombra, i s’avançarà així cap a la ciutat dels 15 minuts.

L’equipament La Florida 6.0 situa els veïns i les veïnes en el centre de la transformació digital de la ciutat

El nou equipament La Florida 6.0, obrirà les portes al primer trimestre de 2026. Està situat a la segona planta del Mercat Municipal de la Florida i neix amb l’objectiu d’esdevenir un equipament de referència, amb la lluita contra la bretxa digital i l’impuls del talent local com a prioritats, i ubicat en un dels barris del Samontà.

L’equipament s’estructura en tres grans àmbits: l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), la Regidoria dels districtes IV i V —que van entrar en funcionament el passat mes de setembre— i el Centre de Transformació Digital La Florida 6.0.

L’OAC desplega un nou model d’atenció ciutadana orientat a una administració digitalitzada i accessible, que acompanya la ciutadania en la gestió digital dels tràmits. L’espai disposa de zones diferenciades per a l’accés i l’espera, l’autotramitació, l’atenció ciutadana, l’assessorament TIC i la resolució d’incidències.

La Regidoria dels districtes IV i V aposta per un model basat en la digitalització i l’acompanyament actiu als veïns i veïnes en l’ús de la tecnologia i la realització de tràmits. Aquesta experiència es replicarà gradualment a la resta de districtes.

El nou equipament incorpora també el Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, concebut com un espai de referència per combatre la bretxa digital i impulsar el talent local. El centre ofereix una zona polivalent d’activitats i sala immersiva, un espai de treball cooperatiu i un espai de formació.

• Zona d’activitats polivalent i sala immersiva. Amb una innovadora sala de 200 m2, aquest espai funcionarà com a sala d’actes amb capacitat per a 300 persones, de conferències i de reunions, i restarà obert al barri, juntament amb l’espai adjunt del foyer i una àgora amb grades.
• Espai de treball cooperatiu (coworking). Amb capacitat per a 80 persones, estarà a disposició d’emprenedors i emprenedores, de les associacions, les entitats i els col·lectius de la ciutat, dels joves, de la gent gran i del teixit productiu.
• Espai de formació. Tindrà sales i tallers que es podran adaptar a qualsevol necessitat i un fab lab, un espai formatiu i d’innovació que permet fabricar i experimentar a petita escala.

Aquest projecte s’emmarca en L’Hospitalet 6.0, una estratègia de digitalització per convertir L’Hospitalet en una ciutat plenament connectada on no hi hagi bretxa digital, amb una administració digitalitzada i accessible, amb un teixit productiu que aprofiti les oportunitats de la digitalització, i on es fomenti el talent, la formació i les oportunitats laborals.

Projeccions audiovisuals sobre la història i la identitat de la ciutat

Durant la visita al nou equipament s’han projectat dos audiovisuals creats en el marc de la commemoració dels cent anys de la ciutat.

D’una banda, l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet ha impulsat l’exposició “Street Viu. Els carrers cobren vida amb l’Arxiu”, un recorregut històric pels barris a través de fotografies de carrers, places, edificis i escenes quotidianes del segle xx. Entre juny i setembre, se n’han pogut veure sis mostres, una per districte.

A partir d’aquest fons fotogràfic, la productora Sunomono Films ha creat la peça audiovisual Centenari de L’Hospitalet, 100 anys d’història, milers d’històries de vida, que dona moviment i nova vida a les imatges històriques. El resultat és un viatge pels 100 anys de cadascun dels barris de la ciutat, que finalitza amb una frase que resumeix la història de L’Hospitalet: “Aquest és el camí recorregut, el futur l’estem construint entre tots”.

D’altra banda, l’hospitalenc Dani Marzo ha realitzat Ecos de identidad, una peça immersiva que traça un recorregut poètic pel passat, el present i el futur de L’Hospitalet. L’obra, produïda per Okhurra Lab, neix del vincle personal de l’artista amb la seva ciutat natal i explora la dualitat d’un lloc ric en energia, diversitat i talent, però també travessat per complexos que en limiten la capacitat de reconèixer el seu potencial.