La lengua herida és una novel·la sobre identitats, fronteres, desplaçaments i cerca de sentit. Daniel P. Coen, net d’un emigrant de Trieste a la Segona Guerra Mundial, segueix els passos de l'avi que va viatjar d’Europa a Amèrica i va viure el seu últim any a Mexicali abans de radicar-se a Barcelona. Daniel pretén reconstruir la seva història en una novel·la gràfica, però aviat es veu immers en una ciutat desèrtica, infestada de gossos de carrer i violència, i es veu obligat a reconstruir la seva identitat.

Vuit graus és la història d’una relació, la d’en Jordi i el mar. A partir d’un record i un desig s’inicia una recerca personal que connecta l’autor amb l’aigua, la sal i l’aire; amb la natura, al capdavall. I aquesta troballa esdevé un pilar fonamental per a la vida. Un llibre per descobrir les sensacions i motivacions de l’autor i de totes les persones que neden a l'hivern.

Ramon Breu ens situa en un ambient de pel·lícula a la Barcelona dels 60, tot perseguint les pistes d’un assassinat. Al barri obrer on transcorre l’acció, la policia és incapaç de posar ordre, i és un singular grup de detectius qui ens farà de protagonistes de la investigació. Carteristes, cineastes i curanderos estafadors habiten les pàgines d’aquest llibre amè i entretingut, però també útil per reflexionar sobre el mal que es passeja pel nostre present en forma d’injustícia, violència o passivitat.

La biografia definitiva de Rosa Chacel, cim de les lletres hispàniques i component fonamental del revolucionari grup de les Sinsombrero. Íntima Atlántida proposa un esclaridor recorregut per la vida de Chacel —un crit en la nit—, restituint per primera vegada allò que va mantenir en secret llarg temps. Un continent massa submergit en el desconeixement i que ara veu la llum. Aquesta biografia és un minuciós treball d'encaix de cites, cartes, documents i testimoniatges que ens permeten entendre la seva evolució vital i els fantasmes que la van mantenir lligada al seu passat.

Antoni Puig i Gairalt (l’Hospitalet de Llobregat, 1888 – Barcelona, 1935) va ser una figura clau de l’arquitectura catalana, en el moment de la transició del noucentisme al moviment modern. Gràcies a la troballa del seu diari íntim, Marta Cervelló, que és neboda-neta seva, ens proposa un acostament biogràfic a aquest brillant arquitecte, que va destacar també com a pianista.

Amb to agònic però apassionat, Ramon Gasch i Andreu González ens parlen del final de la monarquia d’Alfons XIII, la convulsa lluita per la democràcia i la sagnant entrada dels franquistes a Barcelona. El llibre ressegueix les vides de l’activista Miquel Badia, el periodista Josep Maria Planas i el militant Justo Bueno; tres joves que encarnen somnis i esperances revolucionàries però que es veuran atrapats pel curs de la història i per les conseqüències de la lluita anarquista que els guiava.

Ricard Guitérrez és biòleg especialitzat en zoologia i gestió del medi ambient. A Vamos a la Playa vol fer un crit d’alerta i un homenatge als arenals i dunes litorals, un ecosistema que és la llar d’una biodiversitat única. Un univers acorralat per la depredació del territori, la massificació, la ignorància i la insensibilitat de la nostra espècie, i proposa fórmules i accions per aconseguir conviure-hi.

En una vall del Pirineu català, una desaparició i un assassinat sembren la por entre el veïnat. Lena Mayoral, la criminòloga contractada per la família del desaparegut, passa a casa seva una temporada atrafegada, de descobriments a contratemps, mentre es preocupa també per l’amenaça del «Verdugo», un assassí en sèrie a qui va destapar fa temps i que ara pensa com venjar-se d’ella.
Aquesta és la vuitena obra de Toni Hill i el situa com a referent de la novel·la policíaca espanyola arreu d’Europa.

La cultura d’arrel impregna aquest llibre ple de reflexions sobre les convencions, la companyia, el món rural i els prejudicis. La Mara és una trementinaire que pelegrina pel Pirineu venent remeis casolans. Cansada d’arrossegar els anys, cada vegada veu més difícil mantenir el seu estil de vida fins que, un dia, troba una estranya forastera, a qui acull a casa seva tot i saber les dificultats que pot implicar aquest nou lligam. Un fosc mantell és una excel·lent novel·la gràfica que recupera el relat d’una important tradició de la nostra terra, tot revestint-la d’una trama amb una forta càrrega filosòfica.

Jaume Botey i Vallès ens ensenyà que per poder fer front a la cultura de la guerra s’ha de construir una cultura de la pau. Davant l’auge del neofeixisme contemporani, de la globalització sense precedents que amenaça el futur del planeta i unes institucions de pau inefectives davant conflictes com els d’Ucraïna o Palestina, només una lluita conscient, constant i decidida per la pau proposa una veritable alternativa esperançadora. Set lúcids articles sobre l’educació per la pau, el negoci de la guerra, l’autodefensa no violenta, la inseguretat mundial i les utopies ressegueixen els conceptes proposats per aquesta figura referent que també predicà amb l’exemple, i ens deixen una obra imprescindible per desentranyar les veritats velades de les estructures que dominen la nostra època.

Aquest llibre és el resultat d’un taller d’escriptura impartit per Alba G. Mora en col·laboració amb la llibreria Llavors i els instituts Eduard Fontserè i Pedraforca. Els deu relats que conté són tots escrits per adolescents del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, flor i nata de la nova escriptura local, que troba en aquest projecte un espai on mostrar-se sense dependre de la premsa ni dels circuits de publicació tradicionals. Un recull que ens parla en primera persona, però amb veus diverses, de la nostra història, del dia a dia dels nostres barris i de la cultura de l’Hospitalet.

Aquesta és la primera obra en què Núria Vázquez s’aventura a entrar al món de la poesia, després d’haver escrit cròniques i treballs periodístics. Un dur procés emocional l’inclina al llenguatge suggeridor del vers amb què explora el dolor de les absències imposades, el valor de les xarxes que ens sostenen i les cicatrius que se’ns marquen i ens couen quan entrem al mar. Perquè com diu la mateixa autora, «tots sabem que, si pica, cura».